DESIG (1978)
 
 

L’enyor
de meravellós paisatge
que els meus ulls no recorden.
Orbs d’esguardar,
acuitant
el més enllà
d’aquesta terra.

L’enyor
de tu,
del teu abans tu,
que és copiós
i em fascina.
L’aturada imaginació
se’m complau recordant.

L’enyor,
per hom desconegut,
de trobar-se l’avantpassat
reflectit a l’espill.