CANÇÓ PRIMERA DE LA MORT DEL MARINER (1972)
 
 

Avui estic trist
d’una solitària figura
i, demà, sense esperit,
hi haurà, potser, quelcom
que em donarà força
per viure;
o potser la llum
s’esvairà més endins
del meu cor.
Els pensaments més
racionals es
tornen llunyans
quan la vida marxa
pel seu camí,
fluint com l’aigua
de pluja, que cau damunt
l’alta muntanya
fins la baixa carena.
Per morir, com moriré
jo :
     Dins el mar !