| |
BALADA DEL PIRATA (1981)
Per a ésser contada, de nit, en l’horitzontalitat de l’estimació
I) Els domenys de la nit són idonis per amar
i en ells m’avinc per narrar somnis,
el dia –hom ho sap- és fet d’altra fusta.
II) Amics de velles cançons marineres,
de mestres d’aixa i calafaters,
de llops de mar i pirates.
Amorosos d’ulls blaus ambivalents,
recorden la tonalitat de l’oceà.
III) Estimar la nissaga ardida
dels corsaris: adusts, garlaires,
esfilagarsats, d’arrecades solars.
Homes com estels, indòmits
en la claror, fugaços a la vesprada.
IV) Tempta el zèfir, intangible
en el seu impuls, vehement,
que salpa i amarra
sempre en la mateixa nau,
en el mateix port.
V) Salpa el vaixell vers núvols
vessats en rutes preades.
Zèfirs com passions l’embolcallen
incessantment, puix reconeixen en ell
la fidelitat del fill i la furtivitat
de l’amant. Nauxer d’un rumb
que no mena atzar, sinó natura.
Qui gosa, corsari, no amar?
Qui gosa no fer-se a jóc
amb la dona que plaia?
VI) Voleien les nostres vestidures a l’oreig
mentre les aigües renten els nostres semblants,
donant-los-hi un regust a salabror.
La nau fendeix l’oceà, mut
perquè admira el nostre lliurement
a l’escalf de la nit.
VII) Perdre’ns en tant mars d’amor,
aquests amors dels ulls.
Perdre’ns, per sempre, forat negre
enllà, on el fictici és altra realitat.
Amarar-nos en aigües calmes i termals
on les platges no són per ésser furtius recers
sinó per ajaçar-nos en un amor captiu.
VIII) Entre abraçades carnals
i remors que desvetllen el record.
Nostàlgies amb pell de préssec,
paraules que t’apropen a llegendes
alhora apòcrifes i certes,
a imatges de sang i fetge.
Banyats de foscor,
en la nit dels contrabandistes,
som nosaltres els qui cerquem
la gosadia d’esdevenir amants.
IX) Retornaré a la fi, abaltit de tantes estades,
per amar-te com sempre, essent-ne espectre,
defugint la follia de romandre.
Retornaré per ajaçar-me, malencònic del somni,
menesterós, amb la còrpora esfondrada
enmig de batalles vehements,
devora àlbers i pollancs. |
